La palafitta
Severo Donati (Tiarno di Sotto, 1857/1936)
Se i òmegn de Val de Leder i à‘mpianta
propri ‘n del Lach,i pai da farghè sòra ‘l so bel paés,come ì usava alòra,me
par che ‘n bò déerito i l’hai ciapà,de dir che ‘l Làch l’è so, e che no
gàpropri nigù resò de vignir föra,a questionar adés, parché a st’ora,tuç i laòr
precisi no si sa!
Però li ‘n mez ai pai me parde vedèr fermi ‘mpale, i patrò de Val de Lédere
a mi che ghe domando: a chi èf lasà,quando sé mòrç, la vòsa redità?
I me rispondi: e tèra e Lach e òr,tut quant a v’altri, e pöch a quei da Stòr.
I me rispondi: e tèra e Lach e òr,tut quant a v’altri, e pöch a quei da Stòr.
Donque la Val col Lach la n’è vignia per
la resò de giusta parentela;e tal e quàla sémper l’om tignia;l’òm canopà, pescà
e fata béla!
La Val l’èi mèssa a la revèrsa,ma sòra
‘l Garda,‘l pù zeleste e bel de tüç i lach,che
come na traversa giù, giù,‘l se slonga luster come ‘l ziel.L’acqua de Cadria e Ranc
la se riversagiù ‘n de stò lach, che vist a star sul Gel,quande la nebia ‘n po’ la s’à dispersa,a dirlo ‘n mar, no sé ghen taca ‘n pel.
come na traversa giù, giù,‘l se slonga luster come ‘l ziel.L’acqua de Cadria e Ranc
la se riversagiù ‘n de stò lach, che vist a star sul Gel,quande la nebia ‘n po’ la s’à dispersa,a dirlo ‘n mar, no sé ghen taca ‘n pel.
Su pè stò làch ‘l vè su aria sana,n’òra
légéra, tìviacome ‘l làt,n’òra, che te ‘ndre ‘l frèt de tramontanae che te fa
sintìr sòta ‘l crosàt,che la tò mari l’èra na italiana,e che taliàà del zèrto
la t’à fàt.
Nessun commento:
Posta un commento